Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició armènia. Aquesta és la història del príncep Vatxagan que, atret per l’amabilitat i la bellesa d’Anaït, decideix demanar-li matrimoni. Però abans d’acceptar, Anaït va manifestar el seu desig que el príncep tingués un ofici i aquest es va decantar per l’ofici de teixidor. La jove parella es va casar i amb el pas del temps un fet va trasbalsar la felicitat del poble armeni: la gent va començar a desaparèixer. El culpable era un sacerdot que va ser descobert gràcies a la insistència d’Anaït en què tots els homes havien de tenir un ofici i gràcies a la catifa teixida per Vatxagan durant el seu captiveri.

Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició africana. Aquesta és la història d’una mare que va tenir un fill i com que era molt pobra i no li podia deixar molts diners va decidir que li deixaria un bon nom: Epaminondes, que així era com es deia un general molt llest de l’Antiga Grècia. Quan va créixer la mare l’enviava a fer encàrrecs a casa de la seva padrina que sempre li donava alguna cosa per emportar-se. L’Epaminondes volia seguir els consells de la seva mare, però mai l’encertava. 

Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició xinesa. Aquesta és la història d’una vídua, que tenia renom fent brocats  i dels seus tres fills que treballaven la terra. Un dia a mercat va veure una pintura extraordinària i va voler teixir-la en un dels seus brocats. Un cop acabat, una ràfega de vent el va fer voleiar fins a la Muntanya del Sol i en veure que la mare es desesperava els tres fills van decidir anar a buscar-lo. Els dos fills grans van acceptar diners en comptes de veure feliç a la seva mare, en canvi el fill més petit va portar-li el brocat, que finalment es va convertir en un jardí amb una donzella, un estany i una bonica casa, on van viure feliços.

Aula d'Acollida de l'Institut Ernest Lluch de Barcelona. Conte de tradició indonèsia. Aquesta història és una versió indonèsia del conte de la Ventafocs. Damura és una noia estimada i disposada a ajudar, mentre que la seva germanastra és tot el contrari. Quan les dues noies van al riu a rentar la roba, perden el sarong de la mare i són ajudades per un cocodril. El cap del poble organitza una festa en honor del seu fill que, encisat per la bellesa de Damura, anuncia que només es casarà amb la noia que tingui la parella de la sandàlia trobada a la festa.